La coral a Lliber, País Valencià, fa 4 anyets.Terpsícore & companyia, l’esplet de vigor quintinenc i de catalanitat (1ª part)
Coral Terpsícore, 25 anys (1984-2009)
La Terpsícore fa 25 anys aquest 2009. Les ha vist de tots colors. Més ben dit: les ha cantat boi totes. I vet-la aquí, fent-se sentir alt i clar. Aquesta nit passada ha celebrat el seu sopar anual. Hi ha érem els d'ara i molts dels d'abans; alguns de la primera fornada i d'altres més novells. Hi eren també, presents en el pensament de tothom, els amics i amigues inoblidables que s’han avançat cap el regne del pianíssimo absolut.
Entre ells, Jaume Girbau, fundador i director primer. Tants anys després que callés la Lira, com imaginar una nova coral a SQM? Sempre he cregut que el projecte “Terpsícore” es va incubar en la ment del Jaume a casa del Florenci i la Felisa, en una vetllada de tertúlia i gresca en que, de sobte, impremeditadament, vam simular, per broma, que projectàvem la creació d’una coral. Potser no. Però, el cas és que pocs mesos més tard, el Jaume i un grapat de cantaires van entonar els primers acords de la Terpsícore. El suport de Pep Creixell, incansable intèrpret i educador de l’art dels sons, va ser clau. Era un aval imprescindible. El Florenci i jo érem, llavors, regidors de l’Ajuntament. Avui som, potser per damunt de quasi totes les altres coses que puguem ser, cantaires de la Terpsícore.
Polifonia, la música federal
Una coral popular és un petit miracle de la vida ordinària. Guaiteu: s’agafen un grapat de veus de tota mena -algunes, poques, magnífiques; la gran majoria, com la meva mateix, del pilot-, s’ajunten amb un objectiu comú, assumeixen una direcció clara i, inesperadament, creen harmonia i bellesa sonora. Ú més ú més ú, igual a cinc o més. Com és possible, oi? Doncs, ho és perquè en la coral, la satisfacció personal s’obté quan el grup funciona. Perquè tothom té clar que l’èxit personal només es dóna quan hi ha èxit col·lectiu. La unió –és dir: esperit d’equip, objectius comuns i direcció clara- obté un resultat per damunt de la simple suma de les individualitats.
La coral és un epítom, un compendi, del poble, del país. Del món –posats a dir.
A Catalunya, el gran impulsor de les agrupacions corals populars, Anselm Clavé, era un activista polític en les files del federalisme. Naturalment.
