De fariseus, zombis i gent responsable.

1.- Fariseus.
Llaunes de beguda per terra, ampolles trencades, papers llençats, burilles... El diumenge a les 8 del matí els entorns del Jardi fan, literalment, fàstic. La brigada municipal -ja m'ho ha dit el regidor- canviarà prioritats i ho netejarà, a partir del proper cap de setmana, a primera hora. D'aquesta manera, els pares i mares dels galifardeus i les galifardeues que la nit anterior ho han empastifat tot minuciosament, s'ho trobaran polit i endreçat i s'estalviaran el rampell dominical d'honorable indignació envers els serveis municipals de neteja.
Lloat sigui el déu dels fariseus! Si no calia que se sentissin responsables de les gràcies delsseus infants i els seus joves en les llargues nits de farra consentida, si a l'endemà podien rajar del servei municipal de neteja, ara, encara ho tindran més bé: si al matí la brigada municipal fa desaparèixer les destrosses i la porqueria que deixen al poble els seus infantons, ja podran viure en la perfecta felicitat de la ignorància completa i el seu sentit de la responsabilitat paterna i materna assolirà la desitjada narcosi integral i absoluta.

2.- Zombis.
Els caps de setmana, fins a la matinada, pels carrer de Sant Quintí els zombis, uns quants joves desalmats, campen a la seva bola: ingereixen, trafiquegen, trenquen i embruten sense deixar res per verd. Les conciències paternals concernides fan plàcidament nonetes i, entre somnis, potser balbucegin, amb un somriure babau: "el meu (o la meva), no". "No s'emborratxa, no es droga, no destroça els ben públics, no destroça els bens privats, no posa en risc cap vida per la carretera, no està donant mal viure als veïns, no està engegant la seva vida a la merda. No, el meu (o la meva), no". Ai, senyor!. Zombis, els uns i els altres. Zombis els potolets (i potoletes) i zombis els seus pares!.
Els altres pares, assumeixen responsabilitats, vetllen pendents de què fan els seus nanos i amb qui ho fan. Lloats siguin ells i els altres joves, els ferms, que fan festa sense fer malbé res i sense fer-se malbé ells.

3.- Músics.
Aquest mateix dissabte a la nit, alumnes i professors de l'Escola Municipal de Música "Mossèn Pla" van interpretar, admirablement, Chopin, Debussy, Mendelshonn, Tiersen, Granados... per a un petit públic de 100 persones (la meitat de les quals, del poble veí). Llàstima. Només 50 quintinencs per un esplèndit concert dels nostres joves intèrprets. Com pot ser ? Un concert dels nostres celebrat, conm si diguéssim, "entre la indiferència general"? Seria trist, tristíssim, pensar que l'esforç, l'estudi i l'art dels nostres, tenen tan escassa capacitat de convocatòria entre nosaltres. Vull pensar, per contra, que ha estat per un atzar, per la coincidència amb altres activitats que no s'ha omplert l'església. Mantinc la convicció que ha estat només una petita vacil.lació en el lluminós miracle de la creació i el manteniment de l'Escola Municipal de Música en un poble de 2.000 ànimes (descomptats els zombis) . El magnífic grupet de professors, alumnes i seguidors incondicionals de l'Escola confirma que el Sant Quintí creatiu, civilitzat i amable és ben viu. En el proper concert no s'hi cabrà de gent.

Els joves músics de la quintinenca l'Escola Municipal de Música interpreten els clàssics antics i moderns amb domini tècnic i amb talent. Hi ha un futur per a ells i per a SQM!