El Govern de Zapatero oficialitza el català al Tribunal de la Unió Europea

Tant de bo tots els enemics de Catalunya fossin com aquest!

Des d'ahir i en virtud de l'acord signat pel Govern de Zapatero amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el català -com l'euskera i el gallec- és llengua oficial d'aquest organisme comunitari.

L'avenç és, sobretot, simbòlic, però dóna peu a una reflexió més general. Més català és més Catalunya, oi? Ha estat mai el català més a prop de ser un idioma normal? Ha estat mai Catalunya tan a prop de ser una nació normal? Prou que tots ho sabem: mai! Les polítiques inspirades en una concepció federal d'Espanya -a pesar de problemes, retrocesos, maldecaps i decepcions- fan que Catalunya sigui més país que no ho hagi estat mai.

Tenim més català -tenim més Catalunya- que mai, perquè fem allò que no havíem fet mai. Ens va millor perquè ho fem, nacionalment parlant, millor (creure que les coses són com són només per xiripa o perquè toca, és, ben mirat, molt propi del pensament màgic carpetovetònic). En comptes d'anar a batzegades, de la submissió a la insurrecció, com hem fet sempre; en comptes d'oblidar-nos, com hem fet sempre, de la gent liberal i de progrés dels altres pobles d'Espanya (que sense els catalans, són sempre minoritaris en relació als unitaristes i els conservadors) , el què estem fent des de la fi de la dictadura franquista és associar-nos amb ells i treballar amb ells. Per això Catalunya avança. No pas sense obstacles; no pas sense enrabiades; no pas sense disgustos; parò avança. I els pobles d'Espanya, també. Millor per a tohom.

No hi ha altre model de construcció nacional de Catalunya que el model de l'Espanya federal. Aquest és el model de sempre de la gent del PSC, contra els vent i les marees dels buco-nacionalistes (o sigui, dels patriotes de boquilla).