Eugeni d’Ors va formular amb molta claredat –cosa rara en ell, coco privilegiat, però petulant i fantasma en extrem- el que era el moll de l’os del projecte de redreçament de Catalunya de Prat de la Riba: cada barri, cada poble de Catalunya, ha de comptar amb una escola, una biblioteca, un grup de teatre, una coral. Només així Catalunya serà.
Aquest programa, sensat i fecund, va orientar la curta vida de la Mancomunitat de Catalunya i va posar la llavor d’allò que té de gran i de civilitzat el nostre país. Malauradament, va ser, prou que ho sabem, estroncat amb violència per les dictadura de Primo de Ribera i de Franco, amb el breu parèntesi de la II República –tan amenaçada sempre per criminals i ximplets de tota mena, que encara com va fer tant.
Estroncat, però no pas mort, el programa de Prat (dels Noucentistes) va ser reprès amb enorme empenta a molts indrets del país, com una de les forces motrius de la Transició democràtica, amb el lideratge indiscutible dels partits d’esquerra –el PSC i el PSUC, destacadament.
També a Sant Quintí, on va expressar-se, de primer, en la lluita per la democratització i catalanització de l’Escola Antoni Grau que per aquesta tasca va obtenir el premi nacional “Baldiri Reixach”. Després, en el moviment popular per reobrir El Jardí i fer-lo comunitari, que va encapçalar la primera Associació Cultural Joan Amades (dissolta quan es va crear l’ACR El Jardí).
Gairebé coetània és la Biblioteca Municipal Joan Sardà, que va convertir St. Quintí en el poble més petit de la província de Barcelona dotat de biblioteca pública. Després, la fundació del Grup de Teatre el Fanal.
Tot continuant aquest programa de construcció nacional i cívica, en els anys 80, Sant Quintí va esclatar en un esplet d’iniciatives musicals. Els Concerts a la Fresca, iniciats el 1983, són un dels cicles musicals d’estiu més veterans de Catalunya,. La Coral Terpsícore va fer el seu primer concert per la Festa Major de 1984. Uns anys després, el 1989, va néixar l’Escola Municipal de Música Mossèn Pla, la primera de l’Alt Penedès que pogués anomenar-se municipal.
Estroncat, però no pas mort, el programa de Prat (dels Noucentistes) va ser reprès amb enorme empenta a molts indrets del país, com una de les forces motrius de la Transició democràtica, amb el lideratge indiscutible dels partits d’esquerra –el PSC i el PSUC, destacadament.
També a Sant Quintí, on va expressar-se, de primer, en la lluita per la democratització i catalanització de l’Escola Antoni Grau que per aquesta tasca va obtenir el premi nacional “Baldiri Reixach”. Després, en el moviment popular per reobrir El Jardí i fer-lo comunitari, que va encapçalar la primera Associació Cultural Joan Amades (dissolta quan es va crear l’ACR El Jardí).
Gairebé coetània és la Biblioteca Municipal Joan Sardà, que va convertir St. Quintí en el poble més petit de la província de Barcelona dotat de biblioteca pública. Després, la fundació del Grup de Teatre el Fanal.
Tot continuant aquest programa de construcció nacional i cívica, en els anys 80, Sant Quintí va esclatar en un esplet d’iniciatives musicals. Els Concerts a la Fresca, iniciats el 1983, són un dels cicles musicals d’estiu més veterans de Catalunya,. La Coral Terpsícore va fer el seu primer concert per la Festa Major de 1984. Uns anys després, el 1989, va néixar l’Escola Municipal de Música Mossèn Pla, la primera de l’Alt Penedès que pogués anomenar-se municipal.
A Sant Quintí, a la Transició i a la primera dècada de democràcia municipal, el programa de construcció nacional i cívica que reprenia el projecte Noucentista de Prat, va ser enormement fecund; més, potser, que a la major part del país. Em demano si sabrem, 25 anys després, reformular-lo i reconvertir-lo en un nou programa quintinenc d’impuls cultural i social, arrelat en la catalanitat i projectat al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada