El Mediona, lliscant des de les Deus.Copsat per l'ull perspicaç de Miquel Garcia
La caminada a peu des de St Quintí fins a St. Joan té diversos itineraris possibles. El més antic va pel fons del congost, seguint la riera. El més comú, per can Vilarrasa, el Vilar i Can Verdaguer. El més panoràmic, per la Coma, revela millor les joies del què un dia va ser la Baronia de Mediona.
En tot cas, no deixéssiu pas d'iniciar el vostre recorregut des del Pèlag Gran de les Deus, a tocar de St. Quintí, i seguir l'estret corriol paral-lel als saltants del riu fins a la plana de vinyes de can Vilarrasa i la petita vall de Santa Anna. D'aquí, el camí de la Coma -la nostra opció d'avui- s'enfila per la dreta de la riera de Mediona, entre boscos de pi blanc i bancals d'oliveres joves. Ascendeix suaument durant mitja hora, a pas de badoc, fins arribar a un ample replà a mitja altura de la serra -vet aquí la coma-, en un recorregut que permet veure, a les montanyes confrontades, damunt els cingles, el conjunt medieval del castell i l'ermita de Sta. Maria de Mediona (no sé pas què en restaria avui si a la dècada dels 70 no els hagués salvat de la ruina complerta, in extremis, el providencial, és clar!, Mn Lluís Bonet). Al fons de la vall, que va estrenyent-se gradualment fins esdevenir congost a l'alçada de Sta. Maria, discórre la riera que, després de tantes setmanes de pluges, llu al sol primaveral com un fil de plata... i perdoneu-me el lirisme de pa sucat amb oli.
El camí baixa, després, abruptament entre un bosc espès fins un petit pla de sembrats, solcat per la meitat per la riera, que cal travessar -i quasi sempre és possible fer-ho a peu sec- per un gual mínimament encimentat, per on arribem al camí que mena, cap a la dreta, a St. Joan i, cap a l'esquerra a Sta. Maria i a Can Verdaguer. Si enfilem cap a St. Joan, tenim uns magnífics 20 minuts de planejar entre prats i pinedes i un bosquet de ribera que ens ho amaga quasi tot del riu immediat, llevat la seva melodiosa fressa.
És un passeig d'una hora i mitja, anant xino-xano, que permet apreciar en tota la seva puixança les quatre peces essencials del patrimoni del territori que avui formen els municipis de Mediona i St. Quintí de Mediona -allò que fou la mil.lenària Baronia de Mediona: les deus, el riu, el bosc i el castell-santuari medieval.
Podrem, si sóm prou sensibles, calibrar el valor d'aquestes quatre joies, tan bellament encastades.
Podrem, si són prou atents, constatar en tot el seu descarnament la insuficiència de l'atenció que hi posem, tant la ciutadania com les institucions, i si som prou honestos, retreure'ns la gasiveria col.lectiva en preserva-los i posar-los en valor.
Podrem, si som prou sensats, fer-nos el decidit propòsit d'un més alt compromís amb el nostre patrimoni millor.
______________________
Mediona és, etimològicament, "la muntanya d'entremig". El seu congost és un mil.lenari pas natural entre les planes del Penedès i les de la Catalunya Central. Mediona és indret de trànsit des de temps remotíssim. A la iconografia medieval, la mà és "hola" i també "adéu". Representa l’hospitalitat per a la gent de pas. A l'escut de l'actual municipi de Mediona, com a les pedres de la Porta de Conversos de Santes Creus, la mà oberta acull o acomiada amistosament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada